L'infant; el protagonista

L'infant ha de ser el protagonista actiu del seu propi aprenentatge per arribar a ser capaç de relacionar nous conceptes amb aspectes ja experimentats de la seva estructura cognitiva, en altres paraules, els infants necessiten aprendre continguts amb materials propers a la seva realitat.

I de quina manera podem aprendre les formes geomètriques? Cada nen i nena ha de transportar i relacionar aquell nou concepte amb materials i objectes propers i coneguts, però tambe nous materials per crear curiositat en el seu aprenentatge. En el cas de treballar el cercle, per exemple, és necessari que l'infant experimenti, toqui, descobreixi i es qüestioni preguntes per esbrinar quin d'aquells objectes que té al seu abast té les característiques d'un cercle, i els que no ho tenen, els infants puguin ser capaços d'esbrinar el motiu i poder verbalitzar-ho.

Aquí us deixo un exemple de diferents cercles que van identificar uns nens i nenes de P3.

Feliç SANTa JORDIna!

Avui és SANTa JORDIna! Una de les festivitats més celebrades a Catalunya, avui els balcons s'omplen de roses dibuixades i creades per infants i families de totes les edats. Potser avui és un bon moment per preguntar-se...què en penseu dels contes versionats?

En el cas de la llegenda de Sant Jordi, és igual de bonica la llegenda de Sant Jordi que la de Santa Jordina, no creieu? Al meu parer, és enriquidor que els infants s'assabentin de l'origen del que llegeixen per entendre el present amb versions que ens ensenyen una caracterització de personatges que responen la realitat del moment que estem vivint.

Indescutiblement, els contes infantils són un reflex político-social de l'època viscuda del moment. Els personatges dels contes tradicionals com la Blancaneus i els set nans publicada per primer cop al 1812, o la Caputxeta vermella del 1697, entre molts d'altres, es presenten com personatges febles i indefens que necessiten del príncep que la desperti o que el caçador la salvi del llop. Uns trets que sempre s'han associat al sexe femení des de temps immemorials i que sabem que ja és hora de trencar.

Amb això vull remarxar que tot i que en molts contes detectem un reflex masclista són molt rics en cultura i llenguatge ja que formen part de la cultura i de la història d'un territori. L'objectiu simplement és aconseguir que una protagonista femenina segura, independent, forta i decidida d'un conte també sigui una realitat i deixi de ser estrany pels petits lectors.

I recordeu que, el més important de tot això és gaudir de la lectura, i d'aquesta música :)

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI 2020!!

És la cuina una eina d'aprenentatge?

En situacions normals avui començariem el tercer trimestre a l'escola! Ahir dilluns de Pasqua segurament va ser un dia que quedarà marcat per molts infants per no haver pogut veure els seus padrins o padrines. Tot i així, segurament aquest confinament no va acabar amb la seva il·lusió i algunes cases es van atrevir a fer mones casolanes o encarregar-ne a les pastisseries disponibles. 

La cuina és una altra eina d'aprenentatge, els infants han d'experimentar sabors, descobrir textures, observar barreges amb les seves pròpies mans mentre al mateix temps també aprenen a treballar en equip respectant uns passos d'elaboració en un context familiar. La cuina també permet l'aprenentatge per assaig i error ja que el resultat final demostrarà si els passos s'han fet correctament.

També cal parar especial als rols de gènere de la família, ja que obrir les portes de la cuina permet que els infants es facin una percepció realista del rol dels membres de la família i és necessari aprofitar aquest context per trencar els estereotips que la societat ens defineix com s'espera que actuem segons el sexe assignat.

Obriu les portes a la cuina als infants mentre amb total practicitat els infants entendran que les dones tenim la paella pel mànec i no precisament per cuinar. Aquest eslògan és mèrit d'un grup d'alumnes de batxillerat del programa El suplent de TV3 que us convido a mirar i a reflexionar.

I per si no coneixíeu les fantàstiques receptes il·lustrades de l'Imma Mestre, us deixo aquí un exemple de la Mona de Pasqua. Feliç inici del tercer trimestre des de casa vostra!🎂

A l'abril cada gota val per mil

Es prorroga l'estat d'alarma del país fins el dia 25 d'abril a l'espera que ens informin cada dia, però no podem deixar els més petits de l'escola sense començar el mes amb la dita d'abril. I d'aquí surten els meus dubtes.. és necessari seguir treballant les dites dels mesos de l'any? què aporta als infants? l'entenen o només el memoritzen

No hi ha una única resposta, però el que sí es cert és que les dites així com les endevinalles o els refranys són exemples de text retòric que permeten que l'alumnat aprengui diferents registres de llenguatge mentre també exerciten i milloren la seva memòria.

Segons el meu punt de vista, és important oferir als infants l'oportunitat de descobrir la informació que perceben de l'exterior a partir de diferents registres per començar a fer un treball de llengua, de tradicions i d'interpretació de mots. Ara bé, cada mestre o mestra és lliure de decidir com treballar aquests tipus de text, no és estrictament necessari treballar la dita amb els mesos de l'any, sinó que també es poden aprofitar els projectes d'aula o les festivitats per presentar-los als infants.

Aquí us deixo algunes dites d'abril:

Tornar a néixer

Fa gairebé quatre anys que no he publicat cap més entrada al blog...tant de temps em va prendre el grau d'educació infantil per no dedicar-m'hi? No ho puc dir gaire fort que n'hi ha que diuen que la nostra carrera és fàcil, que només enganxem gomets, i jo els pregunto, si tan fàcil és, perquè no t'animes a ser mestre?

Els gomets permeten treballar la motricitat fina, les sèries, els colors, la grandària, les formes o simplement serveixen per diversió, hi ha alguna cosa més gratificant que veure com els infants aprenen divertint-se? Als mestres ens agraden els reptes, les inquietuts, els perquès de les preguntes i de les respostes. És una cosa innata així que algú que no és curiós i no es fa preguntes no serveix per ser mestre.

Quatre anys més tard, m'adono del que he après, del que he viscut i del que he apartat i mantingut a la meva vida, però el que no ha canviat en mi és aquella vocació innata. La vocació per ensenyar a l'alumne a pensar, a qüestionar-se dubtes, a caure en l'error per tornar-ho a intentar, per rebre una mirada i tornar-la amb senyals d'efecte, tot un conjunt d'accions amb la finalitat d'aconseguir alumnes crítics, curiosos i, sobretot, motivats per aprendre, un repte dels mestres del segle XXI.

Ara bé, independentment del que ha passat aquests quatre anys amb les nostres responsabilitats diàries que ens prenen gairebé tot el temps, sembla ser que el món ens ha fet una crida, s'ha aturat sota els nostres peus i també ens demana que ens aturem amb calma i paciència mentre el covid-19 està viatjant per cada continent.
Segurament està sent una tasca difícil d'assumir per tothom però encara ho és més pels més petits. Així que, davant aquest esdeveniment mundial, els gomets potser estan sent un element representatiu a moltes cases per posar color en aquests dies tant llargs.

TOT ANIRÀ BÉ!🌈

Doctor Prats - tot anirà bé